Discurs del president del Partit Demòcrata, David Bonvehí, al Fòrum Europa

per Narcís Junquera Cros,

Discurs del president del Partit Demòcrata, David Bonvehí, al Fòrum Europa


 

Bon dia a tothom,

Primer de tot, agrair al Fòrum Europa Tribuna Catalunya l'oportunitat de poder estar avui amb tots vosaltres, i als patrocinadors. T'agraeixo President Mas les teves paraules i la teva confiança envers la meva persona durant tants i tants anys. També vull donar les gràcies a totes les autoritats que ens acompanyen, i, en especial, als consellers de la Generalitat i al president de la Diputació de Barcelona, que han fet un sobreesforç per ser-hi.

Gràcies a tots per ser aquí i acompanyar-me amb les paraules que us dirigiré. És un plaer i és tot un repte, però crec que, com diu el President Mas, tenia le necessitat d'explicar-me i efectuar una sèrie de reflexions.

 

Abans de començar, voldria remarcar el dia que és avui. Avui, dia 8 de març, commemorem el Dia Internacional de la  Dona.

Si tot fos com hauria de ser, avui seria un dia normal com qualsevol altre, però la realitat és que no ho és.  Sinó que avui, i des del 1975 (quan així ho va declarar l'ONU), se celebra un  dia per reivindicar la igualtat de drets de la dona.

La  primera manifestació data del 1857, quan un grup de treballadores tèxtils van  decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables  condicions laborals. 

Seria  una de les primeres manifestacions per lluitar pels seus drets, però a partir  d'aleshores es van succeir moltíssims moviments i successos en reivinidicació de la igualtat completa de drets.

I si bé commemorem aquest dia formalment des de fa 44 anys, la realitat és que les desigualtats són de molt i molt abans i la reclamació d'una igualtat efectiva també.

Al llarg d'aquests anys s'ha aconseguit avançar en la matèria i cada dia estem més a prop de fer justícia en un tema tan delicat com la igualtat. Però també es cert que ens queda molt per reclamar, com el final de la discriminació, que s'eradiquin les violències masclistes o que s'assoleixi la igualtat salarial.

Elles s'ho mereixen i la societat ho necessita.

Aprofitant aquesta plataforma, reivindico plenament la igualtat efectiva entre dones i homes i reclamo que no cessem en la lluita, tots plegats.

Vull remarcar que en el meu partit actualment tenim 80 alcaldesses i 1.128 regidores arreu del país i que la seva tasca és imprescindible per fer avançar la societat.

 

 

El meu llibre: Catalunya i el PDeCAT.

Avui us vinc a parlar del meu llibre, del nostre llibre.

El nostre llibre és Catalunya. I també he vingut a parlar-vos del meu altre llibre, el PDeCAT.

I ho faig com a President del partit. Aquell partit, hereu d’un altre partit però que intueix que un nou temps està a punt de venir. M’encanta el vell, m’enamora el nou. Llegat polític, i futur. Arrels fondes però sobretot nou país. I sempre, sempre, Catalunya i la seva gent i els seus pobles i ciutats al centre de la nostra acció política.

Un gran polític amic meu últimament em diu que no són temps per la lírica, i és veritat, però avui intentaré reflexionar una mica, des de la meva posició de nacionalista convençut, que sempre ha cregut que sense la independència del meu país segurament la nostra nació no podrà ser una societat lliure, justa, social ni econòmicament puntera a Europa.

Faig aquestes reflexions des de la humilitat i la tranquil·litat d’haver dedicat els millors anys de la vida, i moltes hores, dies, mesos i anys, fent servei públic, primer fent d’Alcalde del meu municipi, Fonollosa, i continuant amb la meva feina professional com advocat.

Posteriorment, sent diputat al Parlament de Catalunya, com a relator de diverses lleis que intentaven contribuir a la simplificació, agilització administrativa i modernització de l’Administració catalana. També legislant per facilitar l’activitat econòmica de la gent emprenedora del país.

I des del mandat popular de les urnes, intentant buscar els mecanismes legals per fer efectiu el dret a decidir de la ciutadania de Catalunya, des de posicions radicalment pacífiques i democràtiques.

I encara aquesta última etapa, al capdavant d'aquest gran partit de Catalunya, que disposa actualment de 439 alcaldes, 3.600 regidors, la presidència i govern de les 4 diputacions del país, representació al Parlament, al Congrés dels Diputats, al Senat, al Parlament Europeu i amb Consellers al Govern de la Generalitat.

En aquests últims anys he tingut molta sort de conèixer polítics gegantins, polítics de raça, polítics hàbils, grans parlamentaris, gent amb valors, gent egoista, gent que escolta, gent que no escolta, polítics que només miren per ells i polítics amb sentit de país. De tots ells, he intentat aprendre i comprendre què és el món de la política.

Voldria contextualitzar la meva intervenció en 4 grans apartats:

- Tenen sentit avui en dia els partits polítics i els polítics?

- Té sentit un partit com és el PdeCAT?

- Quins són els reptes immediats d'aquest partit?

- Quina Catalunya volem i lluita aquest partit?

1. Tenen sentit avui  en dia els partits polítics?

“Les idees necessiten organització”, Antonio Gramsci.

Diuen que els partits polítics no estan de moda, però hi són perquè els partits no són cap moda, són les estructures en les que els ciutadans poden expressar la seva ideologia i actuar en conseqüència.

I un partit polític té molt de fraternitat i de lleialtat, i no només portes endins, sinó cap a fora. Perquè un partit tancat no té cap sentit, i no és retòrica, és que si no és així, si no hi ha un feedback real no funciona. Cal que tothom militi en un partit (jo us recomanaria el PDeCAT) per fer país i millorar la societat? Doncs no, però cal que els partits siguin referents. Cal que escoltin per poder decidir, i cal que parlin per fer el país millor i pensant en el futur.

Tenim experiències a nivell estatal o a nivell europeu de líders socials que han intentat governar sense ser o ni organitzar-se a través d’un partit -no cal personalitzar-, però al final han hagut d'acabar vertebrant-se a través d’una organització política.

El partit polític ha de ser provocador. No és una gestoria, però tampoc és un laboratori. Ens servim de la realitat, de la nostra gent, connectada en tots els àmbits de la societat i els territoris. Tenim aquest valor, no ens podem inventar les coses. No podem parlar del món de l’empresa o de la pagesia si no tenim a ningú que ho conegui, no fem estudis de mercat, som els que passegem pel mercat.

En el món de la industria 4.0, de velocitat supersònica de la informació i la immediatesa és molt necessari que estiguem aquí ara, parlant sobre com volem que sigui la nostra societat, avui i passat demà sobretot. Gestionem el present, sí, però per tenir un futur millor, garantint oportunitats per tothom.

Un partit polític ha d’escoltar a la gent i buscar fórmules imaginatives per presentar propostes electorals en cada moment, aquest és el primer deure d’un partit que vol ser competitiu, però deixeu-me que enumeri cinc elements més que l’organització política, la millor organització política, ha de tenir en ple segle XXI:

Un partit ha de ser lliure, en tots els sentits, un partit ha de poder prendre les decisions acceptant el debat i les diferències. Si un partit no és lliure ni té matisos no farà bona política.

Un partit lliure econòmicament, autofinançat pels seus associats, pels seus càrrecs i amb deute zero a les campanyes electorals i que no depengui de poques persones econòmicament.

Un partit ha de concertar la seva activitat amb el seu entorn i això vol dir que ha d’establir lligams continus amb les associacions, organitzacions empresarials i sindicals i societat civil. Un partit no ha d'invair el seu entorn més immediat.

Un partit s’ha de nodrir de gent amb ambició però també de molts voluntaris. És legítim que en un partit hi hagi persones amb ambició per aportar el seu treball a les institucions, però la tasca del voluntari o associat com activista ha de ser reconegut.

Un partit ha de buscar la millor gent per ocupar els llocs en les institucions del país. Aquest és l’aspecte que des del meu punt de vista, diferenciarà un partit d’un altra. Recerca de talent, rendiment de comptes, i lluita contra la mediocritat en la política.

Com veieu, reivindico un concepte de partit polític modern, transparent i adaptat als nous temps, amb professionals de primer ordre i que s’impliquin de veritat amb les causes del país i de la seva gent.

2. Té  sentit doncs avui en dia el PDeCAT?

La meva resposta, evidentment, és que sí.

Fa 100 anys, Prat de la Riba, essent President de la Mancomunitat, la primera institució amb voluntat d’autogovern des del Decret de Nova Planta, va començar una obra de govern basada en que a cada municipi de Catalunya hi hagués una carretera per accedir-hi, un telèfon públic, una biblioteca i una escola.

100 anys després, el PDeCAT vol ser aquell partit que materialitzi una obra de govern consistent en l'existència a cada ciutat i cada poble de Catalunya d'unes comunicacions digitals amb xarxa, de llocs de treball de qualitat, protecció social per la seva gent i ciutadans que siguin protagonistes per decidir el seu futur.

Efectivament, els partits polítics volen guanyar les eleccions. I jo no us puc enganyar, nosaltres i la tradició convergent se n’ha fet un fart de guanyar eleccions. Però el que importa no és guanyar, és el dia després, és treballar, és generar consensos, pactar amb els veïns, negociar amb les empreses, entendre els sindicats i les demandes socials. I en això, el PdeCAT és bo, hem sigut bons i ho continuarem sent. Tenim molt bona pedrera. La nostra atracció del talent es basa en la bona feina feta, no oferim res més que hores i hores de feina, de sacrifici per la societat; i això, té recompenses enormes si creus en la cosa pública, en ajudar a la teva comunitat.

Si el nostre partit no existís, s’hauria de crear. Hi ha una manera de fer i de ser, un partit volgudament transversal, volgudament convergent. Comptem amb socialdemòcrates, liberals, democristians i tots els seus matisos. Això ens enriqueix. Potser hi ha a qui li costa etiquetar-nos però tothom sap qui som i què fem, som la centralitat, i, al mateix temps, la diversitat del país.

Portem anys liderant la política catalana, i comptem amb el mestratge dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, i també de tots els companys presos o que estan a l’exili. Aquest és el paper que ens han donat els nostres conciutadans. I sempre, sempre, sempre estarem allà on ens demanin.

Som un partit responsable, ple de gent responsable. Sovint hi ha qui ens critica perquè som massa prudents, diuen. No veig la intel·ligència de tenir paciència com un demèrit sinó com una arma política molt potent. Serem allà on calgui, i si algú creu que això vol dir estar en segon pla, doncs s’equivoca.

El PDeCAT, allà on sigui, amb els càrrecs de govern, els diputats, senadors, alcaldes i regidors que hi hagi a cada moment sempre tindrà clares les seves missions: assolir la plena llibertat de Catalunya i aconseguir les màximes quotes de progrés econòmic i de benestar de les persones.

I això passa per prendre decisions responsables i poc populars en algun moment. Som un partit valent, lluny de la demagògia, i que no té por d’encapçalar moments complexes en els ajuntaments i en les institucions del país. Mai ens hem amagat i sempre hem liderat els moments complicats, per prendre decisions difícils.

Companys nostres són a l’exili i a la presó, persones del partit, amics meus, amb qui he compartit moltes experiències, grans polítics i ferms de conviccions, que es troben injustament privats dels seus drets més fonamentals.

Tot sovint hem de parlar d’ells, i és que em costa, i ens costa creure, que en ple segle XXI al cor d’Europa un Estat hagi empresonat les idees polítiques i a polítics per implantar programes electorals refrendats per la ciutadania.

Lligat amb el que estava dient, no ens cansem de creure i defensar les nostres idees i aspiracions democràtiques.

Volem parlar amb tothom, amb tots els partits polítics, ara i sempre. Volem parlar amb els autònoms i amb la Taula del Tercer Sector, podem debatre amb les patronals i assentar-se amb els comerciants. Podem defensar el model de l’escola catalana i podem seguir contribuint a que el model de Sanitat de Catalunya, tal i com el vam bastir i millorar, segueixi sent dels millors del món. Creiem en l’economia productiva, en la societat civil i confiem en les persones.

Se’ns ha volgut enterrar moltes vegades, ja he perdut el compte. S’entén poc que hi hagi debat en un mateix espai polític. Se’ns ha volgut fer desaparèixer, però sempre som allà on toca, sense posar-nos les medalles, la feina sempre acaba sortint i és això el que compta. No tenim cap por del nostre futur, sabrem estar sempre a l’alçada perquè som el fruit d’una història de compromís i d’esforç.

Què som?

- Ens sentim hereus polítics d’aquella Convergència que ha transformat, modernitzat i construït aquest país durant els últims 40 anys, i amb moltes frustracions i desenganys hem intentat incidir en la consolidació d’una democràcia espanyola en el marc de la Unió Europea, encara avui amb mancances.

- Reivindico la nostra lleialtat al país des del govern, però també des de l’oposició, proposant grans pactes com la Llei d’Educació o inclús la gran aposta estratègica i frustrada de l’Estatut d’Autonomia.

- Som aquells que, quan Espanya es va negar a acceptar la voluntat majoritària dels catalans expressada en referèndum, vam saber canalitzar les noves demandes sobiranistes de la societat catalana.

- Som els del dret a decidir, primer sobre els nostres recursos econòmics i en l’intent de pacte fiscal, la preservació de la llengua i la cultura i la modernització en la gestió de les nostres infraestructures.

- Som els del 9N, amb totes les conseqüències, i som els que hem constat que aquest país té anhels de llibertat.

- L’anhel de llibertat que té la seva màxima expressió en l’1 d'Octubre: Jornada històrica que suposa l’assoliment democràtic més important d’aquest país en la història moderna pel que fa a la mobilització i defensa dels drets democràtics.

Nosaltres som fills de tota aquesta història, no s’entén el nostre projecte polític només agafant una època. Som la suma de totes aquestes èpoques.

I per això, crec amb nosaltres, anem i anirem endavant.

3. Quins són els reptes immediats? 

Ens presentarem a totes les eleccions. He recorregut executives, assemblees i reunions del partit i fora del partit per tot el territori i he pogut constatar la il·lusió, la fortalesa i les ganes de molta gent per edificar projectes polítics i per contribuir al seu entorn i al seu país.

Tornarem a ser generosos. No ens fa por sumar per construir projectes transversals,  però no estem disposats a perdre ni la nostra identitat ni la nostra personalitat. De fet, considero que, fins i tot en algunes ocasions, aquesta generositat ens ha comportat algunes renúncies amb efectes indesitjats.

Ens tornarem a presentar amb la fórmula de Junts per Catalunya, una fórmula que compta amb la força i la personalitat del Partit Demòcrata i amb la suma d’altres actors independents. És una fórmula d’èxit basada en el moment actual i fruit del consens dins del nostre espai polític.

Ens presentem perquè tenim projecte polític, tenim les persones i les solucions. Tenim un objectiu final que tots sabem, però la forma d’arribar-hi és la bona política, ni nova ni vella, bona política que és aquella que esta connectada amb la realitat, que és constant, i que es fonamenta en uns valors i principis i en satisfer els interessos generals de la societat.

En les properes eleccions tornarem a posar per davant el país que el partit, com sempre hem fet, i en les properes eleccions ens presentem per ser actius, propositius i fer valdre els nostres vots a tot arreu. No volem deixar de ser útils, aquesta és la nostra raó de ser, i volem continuar liderant el país des del món municipal, on hores d'ara ja tenim a prop de 800 candidatures per fer front les eleccions municipals.

I tot això ho fem a través dels nostres lideratges. I qui són els nostres líders? Els alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores que cada dia obren la persiana dels seus ajuntaments i que recorren els carrers del seu municipi, i també aquells lideratges nacionals que estan exercint els seus càrrecs al Parlament de Catalunya, al Congrés, al Senat, al Parlament Europeu i al Govern de la Generalitat. Aquest partit està en disposició de fer emergir uns líders dels quals ja disposem i que seran la cara del nostre projecte polític en els propers anys.

Respecte al procés polític català, quins són els reptes immediats? Penso i continuo defensant el diàleg amb l'Estat, per arribar a una veritable relació bilateral amb l'Estat espanyol, que ha de reconèixer el dret a decidir dels catalans.

Fa pocs anys, l'independentisme no superava el 20% de la població, érem pocs, i ara, elecció rere elecció, ens estem apropant al 50%. Això és suficient? Què vol dir això? Sempre dic, com diu el President Mas en algunes ocasions, no som prou forts per enfrontar-nos obertament a un estat consolidat com l'Estat espanyol, però sí que som prou forts per mantenir la posició, i no estem disposats a anar enrere. No tornarem als anys 70, 80 ni 90. Tenim la posició i no anirem enrere.

L'Estat espanyol ha de tornar a posar el termòmetre adequat a Catalunya, ha d'entendre que ha de parlar amb tots els sectors catalans per entendre correctament i tenir una visió integral del què succeeix a Catalunya. Aquí hi ha un problema polític que s'ha de resoldre en l'àmbit de la política i no pot ser que tot això es debati a la Sala II del Tribunal Suprem.

4.- Quina Catalunya volem?

Catalunya és una nació, que ve de molt enrere, tenim 131 presidents de la Generalitat, però som un país que estima l’avantguarda, la tecnologia, el progressisme, el modernisme, i, per això, no només volem ser reconeguts amb les paraules d’en Pau Casals que deia que som un país de pau; també volem ser reconeguts per les polítiques de salut, d’educació, de la formació professional, de la innovació, de la indústria 4.0, de la protecció social i pels més vulnerables, de cultura, de medi ambient, polítiques de la ciberseguretat, de l’esport o de la igualtat.

Però quins són els desafiaments de futur de Catalunya?

Simplifico la diagnosi en 7 àmbits diferents:

1. ÀMBIT  PÚBLIC

Considero indispensable regenerar la nostra democràcia. Un país de primera requereix una democràcia de qualitat.

● Lluitar contra la corrupció. Cal recuperar confiances entre la ciutadania i els seus representants. La mala praxi de pocs no pot deslegitimar a tots. Ni és just ni és cert. Però és evident que hem de treballar per aconseguir sistemes que eliminin el risc de la corrupció. 

● Vull reivindicar la feina dels polítics i la seva tasca. I aquí cal parlar dels mitjans de comunicació, no es tracta només que els polítics fem bé les coses, la societat també n’ha de ser conscient, conscient de la complexitat que implica la gestió pública.

● És necessari prestigiar les nostres institucions. Cal que el parlamentarisme sigui definitori de la nostra identitat política. Cal que l’activitat legislativa i de control del govern sigui exigent i rigorosa. I que els debats parlamentaris tot i canalitzar la diversitat del país es mantinguin dins els límits del respecte.

Cal que el Govern defineixi estratègies i executi eficientment els recursos públics.

● L’administració catalana encara té marge per modernitzar-se i adequar-se als nous reptes. Crec en una administració que no ofegui la nació. Tenim una societat civil que malgrat no tenir un Estat propi durant segles ha creat un país de primer nivell, en l’àmbit cultural, educatiu, social, sanitari, esportiu, empresarial... àmbits tots ells en què la societat catalana és pionera i referent europea, malgrat no disposar d’una administració pròpia que ho hagi fet tot.

Si hem fet tot això sense tenir un Estat a favor i els recursos econòmics corresponents, imagineu el què serem capaços de fer quan els tinguem.

En tot cas, el meu projecte d’administració es basa en una administració que combini el sistema garantista amb la iniciativa privada.

La materialització de l'ètica pública en la política passa per la transparència, per la creació de mecanismes de polítiques més eficients per part de la ciutadania i en el seu empoderament.

2. EDUCACIÓ I CULTURA

La formació és clau per garantir la igualtat d'oportunitats i la cultura és la base de la nostra identitat.

● Un país que educa bé és aquell que entén que l’educació és un tema estratègic que no cal debatre a cada canvi de govern. Una educació de qualitat garanteix una societat culta i lliure. Sabem que invertir en educació és la millor forma de no haver d’invertir, en el futur, en interior, justícia o lluita contra  la pobresa.

● Catalunya té una llarga tradició d'iniciativa social, també en el terreny de l'ensenyament. La LEC integra en un mateix servei d'educació centres de titularitat pública i centres concertats que es completen i s'enriqueixen mútuament.

● La gran riquesa de Catalunya són els talents de la seva gent i per això cal intensificar la formació dels ciutadans al llarg de la seva vida.

Això en un model plurilingüe que desenvolupa les competències comunicatives dels alumnes a partir de la centralitat de la llengua catalana, que és el pal de paller que garanetix la coherència del sistema i impulsa la cohesió social.

CULTURA:

● Lligat amb el tema de l'educació: a totes les institucions i administracions, cultura i educació haurien de treballar  coordinadament, com un objectiu de país.

● Catalunya és un país de cultura: cultura global, oberta, permeable i en contínua evolució. I ho hem de potenciar.

● La cultura és una eina de transformació social i de cohesió social perquè es una eina de creixement personal.

I és que la millor inversió transformadora i la millor política social és la cultural.

● La cultura ajuda a fer una societat més rica, plural i crítica i ajuda a viure més plenament. És un element de cohesió social i d’identitat.

Per això, cal donar suport a la cultura popular, a les xarxes de museus, al patrimoni i als arxius, als centres d'art i als creadors, a la construcció de biblioteques, que cohesionen i instrueixen.

● Cal continuar avançant en la mancomunitat cultural amb les diputacions.

● I és necessari potenciar i protegir el català. Donar suport a la normalització lingüística ens enriqueix com a societat.

3. MODEL ECONÒMIC

● Defenso l’economia productiva, generadora d’ocupació i recursos per poder aplicar polítiques socials.

El teixit econòmic del nostre país, configurat majoritàriament per pimes, haurà de seguir sent competitiu en un nou entorn macro-econòmic molt més complex: marcat per l’evolució exponencial de les noves tecnologies i els canvis de model de negoci.

Haurem de seguir diferenciant-nos qualitativament basant la nostra competitivitat en la innovació i la internacionalització i ens caldrà ajustar la diferència entre l’oferta i la demanda de perfils professionals.

● No hi ha millor política social que la creació d’ocupació. Per això reivindico i defenso l’activitat industrial i empresarial.

Però el principal condicionant per impulsar estratègies que dinamitzin la nostra economia i les infrastructures que en depenen, segueix sent un finançament insuficient.

4.  RELACIONS INTERNACIONALS I SEGURETAT

Com situarem Catalunya al món? Quin ha de ser el nostre paper? Hem de ser un país que contribueixi a construir una Europa millor i fer realitat el projecte d'una Europa de nacions lliures.

● Volem ser un Estat membre de la Unió Europea present a totes les institucions, de la zona euro, i de les principals organitzacions internacionals que garanteixin el compliment i desenvolupament dels drets humans.

● La pau i la seguretat són la base de qualsevol desenvolpament humà. Ja hem pogut comprovar que podem ser objectiu del terrorisme, per tant, no podem defugir de la nostra responsabilitat política envers la seguretat i hem d’assegurar que Catalunya compti amb cossos de seguretat de qualitat.

5.  ENERGIA I MEDIAMBIENT 

La progressiva transició cap a nous models energètics basats en el foment de les energies renovables i el respecte mediambiental per frenar els efectes del canvi climàtic ha de ser una prioritat.

La competitivitat de les nostres empreses també ve determinada pels costos energètics. Per exemple, és inacceptable que el preu de les tarifes elèctriques impliqui pèrdua de competitivitat per les empreses depenent de la seva localització dins del mateix Estat espanyol.

6. MODEL  SOCIAL

Considero la independència de Catalunya com a eina per construir una societat justa on tothom pugui desenvolupar el seu projecte personal dins dels valors de convivència que configuren la nostra societat.

● Defensa de la col·laboració pública i privada.

● Equilibri de les prestacions socials i de la coresponsabilitat dels beneficiaris.

● Ha de ser un dels nostres principals reptes fer front a la situació del sistema de pensions, amb els canvis que assegurin la pervivència del sistema.

● Un model que doni ple suport a les famílies i proteccionista davant dels abusos i la violència contra les persones, especialment la violència de gènere.

7.  TERRITORI

Catalunya és un país conformat per una xarxa de ciutats mitjanes que han vertebrat les comarques. Unes ciutats mitjanes que, lligades a la ciutat de Barcelona i a l'àrea metropolitana, han fet un país ric. Aquest equilibri territorial pel qual hem lluitat molt s'ha de continuar reivindicant.

 

Com  podem  fer front a aquests desafiaments? 

En el decurs del meu discurs he intentat explicar-vos que crec en la política, en els partits polítics, en el meu partit i en Catalunya.

Crec en la política perquè és una suma d'esforços ingent, de  persones que treballen pel progrés comú. Debatent, acordant, discrepant, a vegades cometent errors, escoltant, aprenent, decidint, executant.

Crec en els partits polítics perquè són una part indispensable de la convivència democràtica. Serveixen per canalitzar la realitat social, per apropar les institucions polítiques a les ciutats, als pobles i als barris i són el mecanisme per assolir els objectius d'un país en benefici dels seus ciutadans.

Crec en el PDeCAT perquè està format per gent valenta i qualificada, amb innumerables experiències i esperit de superació constant. Un partit que prèn decisions pensant en el que convé i no en el que li convé, un partit que mira lluny però que treballa en el present, un partit que vol defugir dels dogmatismes i que no dubta en obrir-se a la societat, en escoltar i millorar.

I sobretot crec en Catalunya. Un país amb un gran passat que mira  al futur. Som conscients de les possibilitats que tenim com a país. Sabem fer bé les coses, i a la nostra manera, la catalana, amb intel·ligència, constància, paciència i seny, acabarem aconseguint els nostres objectius.

Com diu el President Puigdemont: mirada llarga. N'estic convençut que la Irene, la meva filla de 7 anys, viurà en un país independent.

Davant de tots aquests pronunciaments, en la meva opinió, és indispensable i irrenunciable reforçar la centralitat política.

La política, els partits, el meu partit, i Catalunya la necessiten. Cal una centralitat que representi a la majoria de la ciutadania i que s’allunyi de les línies reaccionàries, dogmàtiques i ideològicament extremistes. És la responsabilitat que tenim amb el País.

Hi érem, hi som i hi serem.                 

Comentaris


Per comentar, si us plau inicia sessió o crea't un compte

INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES


Responsable: Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), C/ Calàbria , núm. 169 (08015 Barcelona), NIF. Núm. G66848755, contacte@partitdemocrata.cat

Finalitat: Gestionar la seva sol·licitud i enviament d’informació relacionada.

Legitimació: En marcar la casella d’acceptació, vostè està donant el seu legítim consentiment perquè les seves dades personals siguin tractades d’acord amb la nostra política de privadesa.

Cessió: El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), només comunicarà les seves dades amb el seu consentiment inequívoc previ o en compliment d’obligacions legals.

Drets: Pot exercir els drets d’accés, rectificació i supressió de les seves dades personals, així com altres drets, com s’explica a la informació addicional.

Informació addicional: Pot consultar informació addicional i detallada sobre protecció de dades a la web del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) www.partitdemocrata.cat